| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
03ene14
Els veterans de Sidi Ifni volen cobrar d'Espanya
No pretenen ser herois de la pàtria espanyola. Nomes exigeixen a l'Estat espanyol els compensi econòmicament i moralment el fet d'haver estat obligats a combatre a la guerra. Els veterans de Sidi Ifni, soldats de lleva entre el 1957 i el 1958, van participar a la darrera guerra colonial espanyola, contra el Marroc. Tenien entre disset i dinou anys i van ser utilitzats per règim com a escuts en un conflicte que va provocar 198 morts, 574 ferits i 80 desapareguts al bàndol espanyol. Van ser gairebé 8.000 soldats, dels quals, gairebé un miler provinents de Catalunya.
Els territoris d'Ifni havien estat concedits a Espanya pel sultà del Marroc Mohamed IV el 1860, però no havia estat fins l'abril de 1934 que el govern de la Segona República hi havia enviat una força expedicionària per fer efectiva la seva presència al territori. Hi va regnar la pau fins el 1956, quan el Marroc va aconseguir la independència i va llançar una campanya de recuperació de territoris. I si bé Ifni no formava part del protectorat del Marroc, va acabar essent un objectiu prioritari. El 23 de novembre de 1957, les tropes alauites van iniciar un setge que va durar fins el juny de 1958. Espanya i el Marroc signaven la pau amb els acords d'Angra de Cintra, en virtut dels quals Espanya entregava al Marroc Cabo Juby, i Sidi-Ifni i el Sàhara espanyol romanien sota el règim de Franco. Però no va ser fins el 4 de gener de 1969, avui fa quaranta-cinc anys, que Espanya va descolonitzar Sidi-Ifni pressionada per una resolució de la ONU.
Espanya no compleix la seva llei
L'any 2007, l'executiu de José Luís Rodríguez Zapatero va modificar la Llei de la carrera militar, i entre d'altres, hi va incloure un apartat en què reconeixia aquests soldats amb la creació del 'Fondo de Reconocimiento de Servicios Prestados Ifni-Sáhara'. En els pressupostos del 2008 del ministeri de Defensa, aquesta partida estava dotada amb 1.000.000 euros. Però aquell any no se'n van repartir ni cinc. L'excusa que va donar el govern espanyol és que elaborar un cens dels soldats de lleva que havien pres part en la guerra oficial entre el novembre de 1957 i el juny de 1958 era una tasca feixuga que requeria temps. Els tres anys següents la partida tornava a aparèixer amb la mateixa quantitat; el 2012 es van pressupostar 799.000 euros i el 2013, 729.000 euros. Set anys després d'aprovar els primers pressupostos amb indemnitzacions per als veterans d'Ifni, ni un sol supervivent ha percebut cap compensació.
Chacón menyspreava els veterans catalans
L'Associació Catalana de Veterans de Sidi Ifni compta amb 600 membres, soldats de lleva fa 55 anys però també soldats que van fer el servei militar a Ifni entre el 1958 i el 1969, "una dècada que, si bé no era de guerra oficial, va ser molt dura, perquè hi havia un conflicte latent i la inseguretat era total", explica a Nació Digital Josep Maria Contijoch, un montblanquí que amb dinou anys va ser obligat a combatre a la guerra.
Des d'aquesta associació no han deixat de reivindicar el seu dret a "rebre el reconeixement de l'Estat espanyol", perquè "Espanya és l'únic país en què uns soldats obligats a fer la guerra no són reconeguts". En Josep Maria assegura que no busquen només els diners, "en tot cas, la quantitat seria simbòlica, perquè l'assignació pressupostària dividida entre uns 4.000 veterans que som vius, no és massa", sinó que Madrid deixi d'amagar aquella guerra. "Vam intentar reunir-nos amb Carme Chacón quan va ser ministra de Defensa -l'abril de 2008 prenia possessió-, però ni tan sols ens va voler rebre. Pensàvem que essent catalana tindria una certa sensibilitat", recorda en Josep Maria.
L'Associació Catalana, a més, també reivindica el dret dels soldats que van arribar a Ifni després de la pau oficial el juny de 1958 a ser reconeguts també: "La llei exclou els voluntaris, paracaigudistes i de la Legió, que van venir a Ifni, però molts ho van fer perquè no tenien per menjar, i així els pagaven un sou. Sabem que molts d'ells eren catalans, i també treballem perquè siguin reconeguts".
Però aquest veterà que encara viu a Montblanc, i que ha plasmat la seva experiència al llibre Sidi Ifni 57: Impresiones de un movilizado, remarca que en cap cas la lluita de l'entitat té res a veure amb "patriotisme espanyol". "Érem gent forçada a anar a la guerra, nanos joves que vam viure la mort de prop, però no volem ser herois d'Espanya , ni parlar-ne".
Demanda a Estrasburg
L'incompliment de la Llei de carrera militar del 2007 també ha arribat al Tribunal Europeu de Drets Humans. Un membre de l'associació catalana, però també altres veterans de l'Estat espanyol, han fet arribar a Estrasburg demandes perquè aquest tribunal investigui l'incompliment de Madrid.
El Tribunal ja ha respost per carta els demandants comunicant-los que admet a tràmit la petició. Els veterans esperen tenir l'empara internacional per tal que Espanya "repari una injustícia històrica". Els soldats de lleva supervivents són avui homes de més de setanta anys que encara tenen força per denunciar que tots els governs democràtics espanyols els han girat l'esquena.
[Font: Par Gemma Aguilera, Nació Digital, Barcelona, 03ene14]
 | This document has been published on 06Jan14 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |