| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
23set16
Les Brigades Internacionals tornen a la serra de Pàndols
Aquest dissabte, un seguit d'entitats ebrenques homenatjaran les Brigades Internacionals a la serra de Pàndols, a la Terra Alta, en un dels escenaris de la batalla de l'Ebre, la més llarga i sagnant de la Guerra Civil. L'Associació Lo Riu, dedicada a la defensa del patrimoni històric del territori, amb el suport de les universitats de Barcelona i de Glasgow, retran homenatge a la XV Brigada, formada pels combatents de llengua anglesa. La Universitat de Glasgow té un equip d'investigadors dedicats al que s'anomena l'arqueologia del conflicte, que és la recuperació d'espais de la memòria on han tingut lloc batalles emblemàtiques.
L'acte es fa un 24 de setembre, aniversari de la retirada de les Brigadistes Internacionals decidida pel govern de la República en un intent, al capdavall inútil, de posar fi a la intervenció exterior en la guerra. Però ni l'Alemanya nazi ni la Itàlia feixista van deixar d'ajudar el bàndol feixista fins al darrer moment.
Serà un dia emotiu. Es farà una visita al monòlit que, en plena contesa, la XV Brigada va erigir per recordar els seus soldats morts. Es descobrirà una làpida d'homenatge a un dels brigadistes, l'irlandès Maurice Ryan, i tot seguit es visitaran les excavacions que s'estan fent a la zona del Molí del Farriol, als afores de Corbera d'Ebre, on hi havia hagut l'últim punt de comandament de la XV Brigada.
Joan Sambró, membre de l'associació Lo Riu, explica a NacióDigital la importància de l'acte: "Té una doble rellevància. Per nosaltres, significa recuperar un episodi de la nostra història i del territori. De l'altra, és un homenatge a tots aquells que van venir a casa nostra, molts des de terres llunyanes, per lluitar contra el feixisme". Per Sambró, "alguns d'ells eren uns visionaris, gent que veien molt a prop la Segona Guerra Mundial i tenien clar que calia parar el nazifeixisme aquí".
Xavier Hernández: "La batalla també es va perdre a Munic"
Del 25 de juliol al 16 de novembre de 1938 van 115 dies que foren de sang i foc entorn l'Ebre. L'exèrcit republicà va admirar el món quan va creuar el riu per aturar l'avenç franquista i protegir Catalunya. Des de l'abril, la zona republicana havia quedat partida en dos. Ja no hi havia dubte de per on es decantava la guerra. La batalla de l'Ebre va ser un esforç desesperat i heroic de les tropes republicanes per mirar de capgirar la dinàmica del conflicte. Però la superioritat feixista era enorme.
La batalla de l'Ebre, però, tenia un altre escenari molt llunyà. Ho explica l'historiador Xavier Hernández, responsable de Didpatri, el grup de didàctica del patrimoni de la UB que està duent a terme les excavacions a l'espai de la contesa. Hernández afirma que "la batalla també es va perdre a Munic". La guerra a Europa es veia venir des de feia temps. La Conferència de Munic va reunir els líders d'Alemanya, Itàlia, França i Regne Unit. El tema que estava sobre la taula era el destí de la regió dels Sudets (zona de parla alemanya dins de la República Txeca). Tots els ulls estaven posats a Munic i es donava per feta la ruptura de relacions entre les potències democràtiques i Berlín. Però el cert és que França i Gran Bretanya van claudicar davant les apetències de Hitler. Es va evitar la guerra mundial, però només durant uns mesos. Els Sudets van ser annexionats per Alemanya i la República Txeca va quedar tocada de mort. Però també els combatents de l'Ebre van perdre a Munic.
El setembre de 1938, els membres de les Brigades Internacionals van abandonar la península. Els combatents de la XV Brigada que havien sobreviscut van tornar als seus països d'origen. La batalla de l'Ebre es decantava cap al bàndol franquista. El 30 de setembre, es coneixien els resultats de la conferència de Munic, el que conformava un escenari lúgubre pels interessos dels republicans. L'endemà, França tancava la frontera i impedia l'entrada de material de guerra. La República i Catalunya eren deixades a la seva sort.
Xavier Hernández explica que "Catalunya va respondre a l'esforç que va representar la batalla de l'Ebre. Ho van fer les fàbriques d'armes, les lleves joves, la gent de la rereguarda que veien l'enemic a les portes de casa i eren conscients del que representava l'entrada dels feixistes, l'arribada dels bàrbars. Sense el compromís de la gent, no s'explica tanta resistència".
L'estrella de David al camp de batalla
La batalla de l'Ebre encara guarda molts secrets i episodis a redescobrir. Xavier Hernández assenyala que en el mateix lloc de comandament de la XV Brigada s'hi havia instal·lat anteriorment el batalló Palafox, que incloïa la companyia Naftalí Botwin, formada exclusivament per jueus compromesos amb la causa republicana. Estava formada per més de 150 soldats i van arribar a publicar un butlletí en llengua jiddisch. Hernández afegeix que més endavant volen preparar un acte d'homenatge a aquests combatents.
[Font: Par Pep Martí, Nació digital, Barcelona, 23set16]
Donaciones
Radio Nizkor
 | This document has been published on 28Sep16 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |