| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
13ago15
Felip VI presidirà el 95è aniversari de la Legión
El 20 de setembre és la festa major de la Legión. Cada any se celebra l'aniversari d'aquesta unitat lleugera de les Forces Armades. Però enguany serà especial: es commemoren els 95 anys de la seva creació, i el rei Felip VI ha acceptat presidir la gran celebració que tindrà lloc a la base de Viator, a Almeria.
Mentre Catalunya viurà els darrers dies d'una campanya electoral que pot decidir el seu futur com a poble, el monarca regnant passarà revista a les tropes d'una institució militar que ha simbolitzat des dels seus inicis els valors del feixisme uniformat. La Legión fou fundada el 1920 pel tinent coronel d'artilleria José Millán-Astray y Terreros, amb l'objectiu que fossin tropes professionals, nodrides per espanyols i per estrangers seguint el model de la Legió Francesa, les que s'enfrontessin als rebels del Rif al Marroc.
L'èpica de la mort
José Millán-Astray y Terreros va ser el fundador de la Legión i el seu ideòleg. En va ser el primer cap. Després ho va ser el coronel Francisco Franco, de qui era amic -potser un dels seus pocs amics-. Millán-Astray va protagonitzar un incident amb Miguel de Unamuno en el paranimf de la Universitat de Salamanca l'octubre de 1936. El rector Unamuno va protestar irat després que un dels participants es referís a Catalunya i el País Basc com a "cánceres de España", i el militar va reaccionar desenfundant la seva pistola i cridant "¡Viva la muerte!" i "¡Muera la inteligencia!".
Crida l'atenció que el web de la Legión -malgrat l'esforç evident per suavitzar els aspectes més ideològics de la seva història- continua delatant les simpaties franquistes de la unitat militar, els elogis a Franco i el seu suport als militars colpistes de juliol de 1936. Així, s'afirma que "cabe reseñar que fuerzas de la Legión participaron en las primeras acciones en el protectorado marroquí el día 17 de julio de 1936".
En un altre moment, parlant de la Guerra Civil, s'hi pot llegir com a fets destacats "la liberación del asediado Alcázar de Toledo" i "los primeros combates para tomar Madrid". Crida l'atenció que, quaranta anys després de la mort del dictador, el guió no s'hagi posat una mica més al dia. El setembre vinent, mentre Catalunya es prepara per votar, el monarca espanyol retrà homenatge a Millán-Astray.
[Font: Par Pep Martí, Nació Digital, Barcelona, 13ago15]
Donaciones online
Radio Nizkor
 | This document has been published on 14Aug15 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |