| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
26mai16
Proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme
202-00029/11
PRESENTACIÓ: GP JS, GP CSP, GP CUP-CC
Reg. 27420 i 27435 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 24.05.2016A la Mesa del Parlament
Jordi Turull i Negre, president del Grup Parlamentari de Junts pel Sí, Marta Rovira i Vergés, portaveu del Grup Parlamentari de Junts pel Sí, Josep Lluís Franco Rabell, president del Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela Conesa, portaveu del Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Mireia Boya e Busquet, presidenta del Grup Parlamentari de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent, Anna Gabriel i Sabaté, portaveu del Grup Parlamentari de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent, d'acord amb el que estableix l'article 109.b del Reglament del Parlament, presenten la proposició de llei següent:
Proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme
Exposició de motius
El dia 29 de setembre de 2008, Frau Christine Glaser i M. Pascal Brice, aleshores cònsols generals a Barcelona d'Alemanya i de França, respectivament, van participar en un acte solemne al Palau de la Generalitat amb motiu de commemorar el 69è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys, en un acte promogut per la Comissió de La Dignitat. En aquell acte, la Sra. Glaser i el Sr. Brice van demanar formalment excuses per la participació dels seus respectius països en la detenció i la posterior deportació a Espanya del president de Catalunya, fets que acabarien amb la seva vida, assassinat pel règim franquista.
Fet pel qual el Parlament de Catalunya expressa el seu reconeixement i agraïment als Estats alemany i francès per aquell acte de reparació històrica i de justícia.
El 15 d'octubre de 2015 es va commemorar el 75è aniversari de l'afusellament del president Companys i el 20 de novembre del mateix any s'esqueien 40 anys de la mort natural del dictador Francisco Franco. Malgrat totes les peticions fetes des de Catalunya al llarg de molts anys, cap govern de l'Estat espanyol, sigui del color polític que sigui, ha estat capaç de fer un acte similar als protagonitzats pels representants diplomàtics d'Alemanya i França acreditats a la nostra capital, i encara menys d'eradicar del sistema jurídic espanyol els simulacres de judicis duts a terme per motius polítics per la dictadura franquista.
Les excuses d'algunes forces polítiques, en el sentit de no reobrir velles ferides del passat, són inconcebibles en un context democràtic que no cerca la revenja, sinó la justícia, com així ho van demostrar Alemanya i França en el seu moment. La constant negativa de l'Estat espanyol a anul·lar els consells de guerra sumaríssims per causes polítiques duts a terme pel règim franquista, i singularment el procediment sumaríssim contra el president Companys, només es pot entendre en el context d'una democràcia feble, incapaç de reparar les persones represaliades per motius polítics.
Cal recordar que l'Estatut de Catalunya de 1932 va ser derogat per la Llei de 5 d'abril de 1938, un acte il·legal de la dictadura franquista que només va poder ser imposat per la força de les armes. Aquell Estatut atribuïa a la Generalitat competències plenes en l'àmbit de la Justícia, exercides pel traspàs de serveis establert pel Decret de 25 d'octubre de 1933, en concurrència amb l'alta magistratura del Tribunal de Cassació de Catalunya i el Procurador General de Catalunya. Per tant, considerant que la Generalitat de Catalunya en aquell moment i d'acord amb l'Estatut d'autonomia de 1932 tenia plenes competències en administració de justícia i tribunals, els processos aplicats pel procediment dels consells de guerra es van dur a terme vulnerant les competències de la legalitat llavors vigent, tant dels procediments com ara les garanties processals establertes.
Aquells processos polítics contraris a la legalitat es van mantenir fins a la mort del dictador en consells de Guerra per causes de caràcter polític amb infracció dels drets fonamentals de moltes persones, que van ser injustament sotmeses i algunes d'elles executades.
La legalitat no seria restablerta a Catalunya fins la restauració de la Generalitat de Catalunya, duta a terme pel Reial decret llei 41/1977 de 29 de setembre, abans de l'aprovació de la Constitució Espanyola, que va derogar la Llei de 5 d'abril de 1938 i va permetre la recuperació de la plena personalitat jurídica i política de la Generalitat, amb el retorn del President legítim elegit el 1954 per aquest Parlament.
Després de les eleccions del 27 de setembre de 2015, Catalunya ha encetat un camí constituent propi. 40 anys després de la mort del dictador Franco i havent comprovat que l'Estat espanyol durant aquests 40 anys no ha dut a terme actes d'estricta justícia com l'anul·lació dels consells de guerra sumaríssims duts a terme pel franquisme per motius polítics, contra el propi president de la Generalitat Lluís Companys i milers de ciutadans i ciutadanes, el Parlament de Catalunya ha d'assumir la responsabilitat que va contreure des del moment en que es van començar a produir els fets a Catalunya, durant la primera legislatura, des de l'abril de 1938 fins el 1975.
Les Nacions Unides en els darrers anys ha requerit diverses vegades a les institucions de l'Estat Espanyol que es reparessin les víctimes d'aquells processos anullant-los. Ho ha fet des del Comitè de Drets humans i en el darrer informe del Relator Especial sobre promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició del Consell de Drets Humans en el darrer període de sessions del 22 de juliol de 2014 que ha requerit a les nostres institucions «Establir mecanismes idonis per afer efectiva la nul·litat de les sentències en violació dels principis fonamentals del dret i dels procediments establerts, durant la guerra civil i el franquisme». Per això ha arribat el moment d'assumir la responsabilitat històrica del Parlament de Catalunya, davant dels ciutadans i ciutadanes víctimes d'aquells processos, reparant els abusos comesos contra la legalitat judicial i procedimental de la que la Generalitat era garant, fent la reparació exigida.
Per aquest motiu aquesta llei declara la nul·litat dels Consells de Guerra produïts a Catalunya des del 5 d'abril de 1938 al desembre del 1975 i preveu l'establiment d'un procediment administratiu per fer efectiu el reconeixement individual de la nul-litat de cada procés als afectats o als seus familiars successors.
Per tant, en aplicació de la sobirania que el poble de Catalunya ha concedit a aquest Parlament els grups parlamentaris sotasignants presenten la següent,
Proposició de llei
Article 1
Es declaren nuls i sense cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències, instruïts per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista d'acord amb el Ban de 28 de juliol de 1936, el Decret de 31 d'agost de 1936, el Decret número 55 d'l de novembre de 1936, la Llei de 2 de març de 1943, la Llei de 18 d'abril de 1947, el Decret 1794/60, de 21 de setembre, i el Decret llei 10/75, de 26 d'agost.
Article 2
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb la present llei, emetrà a sol·licitud dels processats o dels seus familiars una certificació de la nul·litat del procediment i sentència corresponents.
Disposició final
1. Es faculta el Govern de la Generalitat de Catalunya per establir el procediment administratiu oportú per al desplegament de l'establert a l'article 2 d'aquesta llei. Aquest desplegament reglamentari s'haurà de fer via d'una ordre, en el termini de tres mesos a comptar des de la publicació d'aquesta llei en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
2. El preceptes que eventualment comportessin la realització de despeses amb càrrec als Pressupostos de la Generalitat, produiran efectes a partir de l'entrada en vigor de la Llei de pressupostos corresponent a l'exercici pressupostari immediatament posterior a l'entrada en vigor d'aquesta llei.
Palau del Parlament, 11 de maig de 2016
Jordi Turull i Negre, president; Marta Rovira i Vergés, portaveu, GP JS. Josep Lluís Franco Rabell, president; Joan Coscubiela Conesa, portaveu, GP CSP. Mireia Boya e Busquet, presidenta; Anna Gabriel i Sabaté, portaveu, GP CUP-CC
[Font: BOCP 140, Barcelona, 26mai16]
Donaciones
Radio Nizkor
 | This document has been published on 28Sep16 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |