| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
13oct15
Un Palau de Justícia ple d'història per un moment transcendent
La seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on avui declaren la consellera Irene Rigau i l'exvicepresidenta Joana Ortega, i dijous el president Artur Mas, és un lloc carregat d'història. El projecte d'aplegar en un únic edifici els jutjats i l'Audiència de la ciutat va néixer entorn l'Exposició Universal del 1888, quan la ciutat creixia ja alliberada de les muralles. Però les obres no es van acabar fins al 1908, a càrrec dels arquitectes Enric Sagnier i Domènech i Estapà. El Modernisme donava els últims esbufecs i l'edifici ja mostra el triomf d'un Noucentisme que venia a imposar ordre.
Durant anys, el Palau de Justícia fou un casalot sòrdid, amb uns tribunals que podien sentenciar a mort. "Garrote y prensa", s'escrivia al final de les sentències, per concretar el sistema d'execució i el seu caràcter públic. Als arxius de l'edifici, al soterrani, es conserven les sentències d'aquells anys negres. També s'hi troba la documentació de molts dels processos que han marcat la historia de Catalunya, des de la Setmana Tràgica als bombardejos de la Guerra Civil. I la paperassa generada pels grans crims, com el de Carmen Broto, l'amant de grans figures de l'alta societat barcelonina, que fou assassinada el 1949. El dia del judici el Palau es va quedar petit per l'aglomeració de públic. Durant molt de temps, les torres van acollir l'habitatge de molts jutges. La casa està plena d'històries.
Seu del Tribunal de Cassació republicà
Durant la República, fou la seu del Tribunal de Cassació de Catalunya, creat el 1934. Les seves sentències sobre el problema agrari van preparar el terreny a la Llei de contractes de conreu, un projecte de reforma que va originar un conflicte obert entre la Generalitat i el Govern de dretes a Espanya, i va desembocar en els fets del Sis d'Octubre.
L'edifici és ric en obres d'art. Els imputats pel 9-N fan la seva compareixença davant dels mitjans en el lloc més majestuós del Palau, a la sala dels Passos Perduts, sota uns vitralls espectaculars i unes pintures de Josep Maria Sert. Des d'una d'elles, el déu Cronos assenyala el pas inexorable del temps. Tot i que el rellotge de la sala resta aturat… Les dues fileres de columnes confereixen a l'espai una semblança de temple, ideal per a grans sacrificis.
[Font: Per Pep Martí, Nació digital, Barcelona, 13oct15]
Donaciones
Radio Nizkor
 | This document has been published on 14Oct15 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |