Equipo Nizkor - Document de la crida socialista pel referèndum.

Información
Tienda \| Donaciones online Derechos \| Equipo Nizkor

19gen14

Document de la crida socialista pel referèndum

Els signants volem expressar el nostre suport als diputats socialistes que en la històrica votació que ha tingut lloc avui al Parlament de Catalunya s'han situat junt amb aquells altres diputats favorables a la celebració d'un referèndum i a aquells que s'han negat a votar en contra del seu compromís electoral. Ho fem des d'una convicció que es suporta en tres pilars: que l'esgotament del pacte constitucional fa del tot necessari revisar les relacions entre Catalunya i l'Estat; que l'opció de la independència pot ser una sortida però no necessariament l'única possible a la crisi actual; i que oposar-se a la possibilitat de que el poble de Catalunya es pugui pronunciar en un o altre sentit, és una postura inacceptable i antidemocràtica. A partir d'aquest posicionament, ens sentim en la necessitat d'afegir el següent:

1. La crisi del pacte constitucional de 1978, produïda per la reiterada interpretació restrictiva que se'n va anar fent i que va culminar amb la sentència contra el nou Estatut -pactat en seu parlamentària i referendat pels catalans-, fa inexcusable un referèndum en el qual el poble de Catalunya es pugui pronunciar clarament sobre la seva relació amb Espanya. Aquest és, avui, l'objectiu nacional més immediat, compartit per la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, és a dir, per l'ample ventall que, en la seva extraordinària diversitat política, social, cultural i d'origen, va sumar més de dos terços a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya.
2. Aquest fet condiciona, avui, la política catalana en la seva totalitat, a dreta i esquerra. Perquè es tracta d'un repte nacional, que afecta les constants vitals de la nació catalana, de la seva llengua i la seva cultura, de la seva economia i les seves prestacions socials. I perquè tot projecte de futur, particularment si és un projecte d'esquerres, està greument condicionat per la sortida a la qual s'arribi. S'estableix, doncs, avui, una divisòria ineludible: a una banda, la gran majoria que, en els paràmetres del catalanisme polític, exigeix el referèndum; a l'altra banda, els que s'hi oposen des dels paràmetres de la política espanyola i, en alguns casos, tractant de fer-ne un factor de divisió de la societat civil catalana. El socialisme català, més enllà dels paràmetres que imposa el nacionalisme espanyol, hegemònic a Espanya, creiem que només pot estar al costat de l'opinió central i majoritària del poble de Catalunya.
3. Els socialistes catalans hem de ser on ens pertoca: al primer rengle, com sempre. Hem de treballar amb tothom que propugni la celebració del referèndum, sigui quina sigui la posició que cadascú pugui prendre després pel que fa a la resposta a la consulta. Però també hem de criticar i treballar per evitar les precipitacions i la manca de sentit de la realitat que alguns dels nostres dirigents estan demostrant, i que poden conduir Catalunya, un cop més, a la derrota i a la frustració. Esberlar la unitat d'aquest bloc amb acceleracions injustificades pot resultar molt rendible per als qui les produeixen, però, pot comportar, en el fons, servir els interessos de l'adversari. La màxima unitat és la força més gran de què disposa el nostre poble. I cap patriota, si ho és de veritat, no pot regatejar esforços per garantir-la.
4. Per tot això, invitem tots aquells i totes aquelles que se senten socialistes o que assumeixen el ric i plural llegat del socialisme català, a mantenir-se en favor de la celebració del referèndum i a sumar-se a aquesta crida. Per coherència amb el paper clau del socialisme català en la construcció nacional de Catalunya (resistència en la profunda postguerra, impuls de l'Assemblea de Catalunya contra el franquisme, recuperació de la Generalitat exiliada, articulació de la unitat civil del nostre poble...). Per lleialtat a tots aquells homes i dones que ens han precedit i que han estat grans lluitadors per la justícia i per Catalunya. Per respecte a tota la gent que ha cregut en aquest projecte i hi ha esmerçat la seva generositat i les seves esperances. Pel futur d'un projecte integrat per homes i dones que "som socialistes i som catalanistes per les mateixes raons", perquè tant el socialisme com la causa nacional de Catalunya, com deia Joan Reventós, formen part del mateix i indestriable combat per la llibertat i per la justícia.

El socialisme català no pot faltar a l'actual cita per Catalunya. Ha d'acudir-hi i en primera posició. I ha de fer-ho des de posicions pròpies, amb l'exigència crítica de sempre, sense caure en seguidismes, siguin de dins o de fora de Catalunya.
El PSC no pot faltar-hi. I la resta de forces catalanistes han de fer-ho possible, lluny de tacticismes interessats. Així ho demanem i ho exigim, en nom dels interessos nacionals de Catalunya que creiem interpretar. I invitem tots els que es reconeguin en la nostra posició que no defalleixin, que se sumin a aquesta crida socialista en favor del referèndum. I que es disposin també a treballar, a mitjà termini, pel redreçament de l'espai socialista, per la construcció d'una alternativa catalana d'esquerres, capaç de donar la resposta deguda a l'actual involució democràtica, econòmica i social, i de posar Catalunya a l'avançada de la lluita per la llibertat, la justícia i el progrés.
Barcelona, 16 de gener de 2014
Llista dels primers 122 signants de la crida
Primers signants
Beatriu Acin, Lluís Manel Albert, Pere Albó, Joan Alginet, Eduardo Alonso, Erminia Altarriba, Anton Aluja, Xavier Amores, Nila Arcarons, Jordi Armengol, Ernest Aymamí, Jordi Aymamí, Noemí Aymamí, Maria Badia, Montserrat Badia, Amèlia Barbero, Joan Basagañas, Robert Benaiges, Carme Beltran, Toni Berini, José Emilio Bertomeu, Pia Bosch, Martí Carnicer, Josep Maria Carreras, Pol Carrión, Josep Casajuana, Magda Casamitjana, Jordi Casanova, Francesc Casares, Servand Casas, Antoni Castells, Joaquim Collado, Joan Colom, Antoni Comín, Josep Corominas, Núria Cuixart, Josep Lluís Cusido, Joan Manuel del Pozo, Jordi del Rio, Miquel Diez, Elvira Duran, Josep Duran, David Elvira, Jordi Escoin, Núria Ferre, Carles Ferreira, Rosa Maria Ferrer, Daniel Font, Jordi Font, Jordi Fornells, Montse Franch, Francesc Freixa, Jordina Freixanet, Vicenç Gavaldà, Francesc Gifreu, Núria Gispert, Èric Gómez, Anna Gual, Josep Guinot, Zacarías Henar, Jordi Homs, Ignasi Ithió, Santi Lapeira, Jordi López Camps, Luís López García, Núria López, Carmen Lucas, Josep Llop, Esteve Llorenç, Margarida Llort, Joan Majó, Joan Marcet, Jordi Martí, Joan Carles Mas, Àlex Masllorens, Fabian Mohedano, Enric Molas, Sixte Moral, Josejuan Moreso, Marc Mur, Joaquim Nadal, Manuel Nadal, Àngels Navarro, Daniel Novo, Francesc Osan, Neus Palacios, Ivan Pera, Elisenda Pérez, Enric Pérez, Lluís Miquel Pérez, Glòria Plana, Miquel Àngel Poal, Consol Prados, Jordi Pujals, Demetrio Qurol, Maribel Querol, Andreu Raya, Joan Riva, Carles Rivera, Joaquim Roca, Ramon Roqué, Joan Ros, Helena Royes, Manuel Royes, Ester Safont, Pilar Salat, Pietat Sanjuan, Núria Sempere, Antoni Serra, Josep Serra, Pere Serra, Jordi Sisquella, Fèlix Sogas, Xavier Testar, Montserrat Tura, Margarita Valverde, Albert Vallejo, Júlia Vendrell, Joan Vicente, Joan Vich, Antoni Vila Delclòs, Josep Xurigué
16/01/2014
[Font: Nació Digital, Barcelona, 19gen14]

DDHH en España
This document has been published on 20Jan14 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes.