Información | ||
Derechos | Equipo Nizkor
|
27des13
Catalanitis a Euskadi
El 19 d'octubre del 2012 al míting final de campanya de les eleccions al Parlament Basc de la coalició EHBildu al públic concentrat a la plaça Constitució de Donosti només hi havia dues banderes: dues estelades que brandaven dos nois de Vilafranca. Aquest dia de Sant Esteve, més d'un any després, el PNB ha registrat a la cambra basca una iniciativa per crear una ponència parlamèntaria que abordi "l'actualització de l'autogovern" per assolir un nou "estatuts jurídic i polític", amb tant o més suport que l'obtingut per l'Estatut de Gernika del 1979. Un moviment de peça clau davant la velocitat de creuer del procés català que pressiona l'ambient polític a Euskadi.
De fet, tant la corresponsal d'ETB a Catalunya, Eli Zunzunegui com el del diari GARA, Beñat Zaldua, admeten a Nació Digital amb certa ironia que a Euskadi es pateix "catalanitis". Una referència a com han canviat les tornes amb els anys, perquè abans s'acusava a l'independentisme català de patir "basquitis". En aquest any, la vida política d'Euskadi no ha deixat de mirar Catalunya i, en concret, el seu procés. I més quan Euskadi es troba en un incipient procés de pau. Així els mitjans bascos destacats a Catalunya han incrementat de manera exponencial la informació que emeten a Euskadi sobre el procés català. Gairebé cada dia apareix informació sobre el procés sobiranista català als mitjans bascos públics o privats, perquè el que passa a Catalunya "ven".
El procés català, doncs, marca Euskadi però com a un objectiu programàtic i no com una realitat immediata a seguir atesa que són dues realitats ara per ara diferents. Tant en l'aspecte polític i social com l'institucional, amb una sobirania fiscal i competencial gairebé plena. Unes diferències que el PNB i, sobretot, el líder del partit Jeltzale i lehendakari, Íñigo Urkullu, intenta destacar per intentar no desenfocar una legislatura que té força difícil - va retirar pressupostos en veure que no obtindria suports-. Fins i tot, Idoia Mendia, portaveu del PSE, en una recent visita a Barcelona, assegurava a Nació Digital, que veia el procés català amb la "directa posada, una decisió i un rumb que no veu a Euskadi i que molts nacionalistes bascos admiren".
Una admiració i un seguiment sobretot per part de Bildu que darrerament intensifica les relacions i els contactes a Catalunya per articular una candidatura conjunta a les eleccions europees que agrupi els defensors del dret a decidir. Els abertzales no se n'estan d'admetre certa "admiració" per com s'està portant el procés a Catalunya. Fins i tot, hi ha una rèplica en qüestions terminològiques com és apostar pel concepte "dret a decidir" com a sinònim de dret a l'autodeterminació.
Les enquestes, amb la independència
Segons el darrer Euskobaròmetre, publicat el passat 20 de desembre, una majoria d'un 54% dels bascos estan a favor que es plantegi a Euskadi un referèndum sobre una possible independència d'Espanya. Un 29% hi estaria en contra i un 14% no es pronuncia.
De fet, segons la mateixa enquesta si demà se celebrés aquest referèndum d'independència, es donaria una divisió d'opinions: el vot "sí", molt més decantat de sortida, supera (37%) -sobretot, a a la província de Guipúscoa (44%) -, al "no "(33%), segurament menys mobilitzat a priori, segons els autors de l'estudi. El "no" es donaria sobretot a la demarcació d'Alaba (37%). Unes diferències no tan notòries entre les quatre demarcacions catalanes.
[Font: Per Quico Sallés, Redacció, Nació Digital, Barcelona, 27des13]
This document has been published on 30Dec13 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |