| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
27oct17
La resposta de Rajoy: «L'estat de dret restaurarà la legalitat a Catalunya»
Tan bon punt el Parlament ha declarat la independència, Rajoy ha fet una piulada de resposta on ha demanat "tranquil·litat" a tots els espanyols i ha assegurat que "l'estat de dret restaurarà la legalitat a Catalunya".
Rajoy ha intervingut al Senat
Debat amb molta tensió al Senat, que avui votarà l'aplicació de l'article 155. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha defensat la necessitat d'intervenir l'autonomia i ha qualificat d'"excepcional" la situació política i ha recordat els esdeveniments de les darreres setmanes. Ha afirmat que se li ha ofert a Puigdemont en dues ocasions si s'havia declarat la independència, però "no va contestar el requeriment". "Va ser Puigdemont i només ell qui va decidir que el 155 tirés endavant".
Rajoy ha anunciat les mesures principals que comportarà l'aplicació del 155: el cessament del president de la Generalitat, el vicepresident i tot el Govern, i la voluntat de convocar noves eleccions al Parlament en el termini de sis mesos.
Rajoy s'ha referit al diàleg, que segons ell té un clar enemic: els qui maltracten les lleis, "que són producte del diàleg entre tots" -frase que ha desfermat aplaudiments-. Ha dit que els polítics "no poden embarcar la gent a una Ítaca impossible que no existeix". "Aquest procés ha servit per desemmascarar les mentides i els qui les han posat en circulació". Una de les principals és que el procés no afectaria les relacions amb la UE. La independència "porta a la sortida d'Europa". Del que s'ha de protegir els catalans no és de "l'imperialisme espanyol", sinó "d'una minoria que vol sotmetre els catalans al jou de la seva doctrina".
"S'han ignorat les lleis"
A Catalunya, segons ell, "s'han ignorat les lleis" i "es reconeix que és així. S'ha aprovat una nova legalitat i una constitució sense competències per fer-ho"."Què pensarien vostès si això hagués succeït en aquesta cambra o al Congrés?", ha preguntat retòricament a un hemicicle on el seu partit disposa d'una còmoda majoria absoluta. "Això és democràcia?". "A més d'ignorar i la llei i inventar-se una nova legalitat, s'ha ignorat el Tribunal Constitucional", ha clamat el president espanyol.
"Allí es fa la santa voluntat" del sobiranisme, ha dit Rajoy. "S'ha celebrat un referèndum il·legal i després s'afirma que el poble de Catalunya ha aprovat la seva independència". Ha definit el procés com un seguit de mesures antidemocràtiques. "Liquidar el principi de legalitat té conseqüències", ha assegurat. Entre elles, en el pla econòmic: "Les empreses se'n van, com no se n'han d'anar?". Rajoy ha estat interromput en algunes ocasions pels aplaudiments.
Després d'exposar la seva visió, s'ha preguntat quina ha de ser la resposta de l'Estat. "Què farien França o Alemanya en una situació similar?". La resposta és "anar a la llei per fer complir la llei". Per això s'ha recorregut a l'article 155, que Rajoy ha dit que és semblant a articles constitucionals vigents en altres països europeus.
Barreiro (PP): "Catalunya mai deixarà de ser Espanya"
Després del discurs de Rajoy, ha començat el debat al Senat. José Manuel Barreiro, el portaveu del PP a la cambra alta, ha criticat durament el president de la Generalitat per no haver volgut comparèixer a l'hemicicle per explicar-se, cosa que segons ell desmenteix la voluntat de diàleg. El portaveu popular ha dit que "Catalunya és Espanya i mai deixarà de ser Espanya". I més aplaudiments de l'hemicicle. En un altre moment, ha dit, adreçant-se als escons dels senadors sobiranistes, que "faig una crida desesperada" a evitar el xoc perquè "encara som a temps". Ha acabat definint Rajoy com "la millor garantia per mantenir les llibertats".
El PP accepta l'esmena del PSOE per no intervenir els mitjans públics
En la seva intervenció en l'inici del debat, Ander Gil García, portaveu del PSOE, ha anunciat que el partit socialista "estarà sempre amb la Constitució, que ha garantit 40 anys de convivència" enfront "l'arbitrarietat". Gil García ha defensat l'esmena del seu grup per evitar la intervenció dels mitjans públics, "que no han de dependre del govern ni aquí ni a Catalunya, sinó del Parlament". Finalment, el PSOE ha aconseguit que el PP acceptés l'esmena perquè l'aplicació del 155 no inclogui la intervenir TV3, Catalunya Ràdio i l'ACN. D'altra banda, el PSOE ha retirat l'altra esmena que mantenia viva al començar el debat, la que demanava que no es recorregués al 155 en cas que el president Puigdemont convoqués eleccions dins del marc constitucional.
Alegre (Ciutadans): "Cop contra la democràcia"
Francesc Xavier Alegre, senador català de Ciutadans, ha fet el paper de partit extremista contra el procés, criticant el PP per mirar cap a un altre costat davant l'adoctrinament a les escoles fet, segons ell, pels sobiranistes. Ha acusat el Govern català de "xenòfob" i de ser ells "els qui han suspès l'autonomia, no el 155". S'ha d'intervenir per afrontar "el cop contra la democràcia" que s'estaria produint a Catalunya.
Espinar (Podem): "Tenen el 60% dels escons, però només el 30% dels vots"
Ramón Espinar, portaveu de Podem al Senat: "Avui, senyors salvapàtries, estan decretant la ruïna d'Espanya". Espinar ha explicat com es va aprovar el text de l'article 155 en el debat constitucional el 1978, quan va ser Alianza Popular -liderada per Manuel Fraga i formada per exministres franquistes- la que va proposar la intervenció de les autonomies, i la proposta va ser rebutjada. Espinar ha dit que això demostra que l'aplicació que pretén el PP "trenca amb l'esperit constitucional". El senador de Podem ha acusat l'executiu de Rajoy de trencar també Espanya en el terreny econòmic i social, amb una fractura entre classes que s'ha accentuat. Ha dit que el PP "està fora de la llei" perquè va aprovar una amnistia fiscal que ha estat declarada inconstitucional pel TC". Espinar ha dit que "tenen el 60% dels vots al Senat però només els ha votat el 30% de la ciutadania".
El senador de Podem Òscar Guardingo ha intervingut anteriorment afirmant que "vostès no estimen Espanya, s'estimen a vostès mateixos" i ha definit la sessió com la que passarà a la història com "la que va acabar els pactes constitucionals de 1978". El senador, que va créixer a l'Hospitalet, ha defensat el model d'immersió lingüística i de cohesió social de Catalunya, defensant l'escola i TV3, "que no poden estar en mans d'un govern que no entén Catalunya". "Són incapaços de guanyar per la força el que no poden guanyar a les urnes", ha dit, recordant que el PP només té el 8% a les eleccions catalanes. Guardingo ha conclòs amb un "Visca Catalunya i visca l'Espanya democràtica, que és la que s'oposa a vostè".
Cortès (ERC): "No donarem ni un pas enrere"
La senadora republicana ha reconegut que el PP representa una majoria de la societat espanyola, però que també s'ha de reconèixer que a Catalunya hi ha una clara majoria sobiranista. "Des de Catalunya volem decidir les coses que decideixen les nostres vides", ha afirmat, després de dir que el PP "és el partit més corrupte d'Europa". "Ens han demostrat que és impossible l'encaix de Catalunya a Espanya", ha assegurat, "és impossible una Catalunya a la catalana dins d'Espanya". Ha acabat dient: "No donarem ni un pas enrere. Visca la República catalana!".
Jokin Bildarratz (PNB): "Recapitulin"
El senador nacionalista Bildarratz ha començat dient que el seu partit, el PNB, va entrar al Senat fa cent anys. Ha definit l'aplicació del 155 a Catalunya de "decisió greu, desproporcionada i errònia". Ha subratllat que és el primer cop en quaranta anys que s'intervé contra una autonomia i ha demanat al PP que "recapituli" i es repensi molt la seva decisió.
Josep Lluís Cleries: "Suspenen la democràcia a Catalunya"
Pel PDECat, Josep Lluís Cleries ha fet un discurs contundent, dient que "vostè, senyor Rajoy, no pot parlar de diàleg". Ha fet un repàs de les darreres actuacions de l'Estat, incloses les detencions dels presidents d'Òmnium i de l'ANC, "dos presos polítics". Ha desmentit rotundament les declaracions del ministre Alfonso Dastis en què va negar que s'ensenyés el castellà a les escoles catalanes, afirmant que "vostè pot ser ministre d'Exteriors, però de diplomàcia en sap poc". Cleries ha dit que el que vol fer el govern espanyol "no és suspendre l'autonomia, és suspendre la democràcia a Catalunya", recordant els resultats de les eleccions del 27-S del 2015.
Una jornada definitiva al Senat
El Senat afronta aquest divendres la jornada definitiva per aprovar les mesures del 155. Després de la reunió de la comissió dijous i l'aprovació d'un primer informe (amb 22 vots a favor i 5 vots en contra), ha començat el plenari que haurà de validar les mesures acordades pel govern espanyol en Consell de Ministres. Ha estat la senadora Clara San Damián qui ha presentat la proposta de dictamen elaborat per la comissió conjunta de Comunitats Autònomes i Constitucional amb les mesures concretes d'aplicació de l'article 155, abans de la intervenció del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a qui acompanyen també altres ministres i diputats del Congrés que poden assistir a la sessió tot i que no poden ni intervenir ni votar.
Després de la jornada de dijous, la Junta de Portaveus va decidir ampliar el termini d'esmenes i presentació de vots particulars. Això suposa, a la pràctica, que el dictamen de les mesures es pugui modificar fins just abans de la votació. Fins al moment, només s'ha incorporat una esmena del PSOE que demana una aplicació "gradual" de les mesures. El Senat donarà el vistiplau definitiu a les mesures acordades pel govern espanyol el dissabte passat en Consell de Ministres. Després que ho fes dijous la comissió conjunta creada per tramitar el 155, aquest divendres és el torn del ple. La sessió ha començat a les 10 del matí amb l'exposició de la proposta que la comissió va tancar dijous a la nit.
Pendents de les esmenes
Les propostes de cadascun dels partits presents a la cambra alta es discutiran i votaran i, per tant, aquelles que prosperin s'incorporaran al dictamen. Un cop es tingui l'informe definitiu, es sotmetrà a votació del plenari. Cal que s'aprovi per majoria absoluta.
Fins al moment, l'informe que va aprovar el Consell de Ministres dissabte passat ha incorporat una única modificació a proposta del PSOE que demana que les mesures s'apliquin de "manera proporcionada i gradual" i que "cessin" si canvia el context polític que les ha motivat.
[Font: Par Jordi Bes, Pep Martí, Nació Digital, Barcelona, 27oct17]
Donaciones
Radio Nizkor
 | This document has been published on 27Oct17 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |