Información | ||
Derechos | Equipo Nizkor
|
09jui17
L'altar de Puigdemont
Els dies estranys tenen això, que ho són del tot. El cel no sap si ploure -a primera hora del matí- o deixar que aparegui el sol. La plaça Sant Jaume és plena de càmeres, però es transita sense el neguit d'un dia solemne. I a Palau s'anuncia la data i la pregunta del referèndum d'autodeterminació, però no es rubrica cap document que ho oficialitzi. Anunci sense firma, no fos que l'Estat ho impugnés tot abans d'hora. Un dia especial en una jornada curiosa, de somriures continguts. Les efemèrides també són capritxoses. Aquest divendres fa 87 anys Jordi Pujol, el primer president de la Generalitat escollit a les urnes des del restabliment de la democràcia. Pujol, però, fa temps que viu al marge del procés. Molt al marge.
El procés el piloten Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, i aquest estiu accelera. El sobiranisme ha nodrit el calendari de dates sense precedents. La d'avui n'és una altra. Ja s'havia convocat els ciutadans a participar en una consulta sense caràcter vinculant -el 9-N va ser un procés participatiu-, però és la primera vegada que es planteja una votació vinculant -i unilateral- sobre el futur polític de Catalunya. Succeeix, però, que la condició de referèndum la determinarà el que passi en els pròxims mesos. Cap dels consellers i diputats de Junts pel Sí i la CUP que avui es fan la fotografia al Pati dels Tarongers poden assegurar el que passarà d'aquí a l'1 d'octubre. La data i la pregunta -"Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?"- apareixen a les 10:31 minuts del matí.
Quan Puigdemont i el seu Govern apareixen a la zona noble del Palau de la Generalitat, després d'una reunió del consell executiu de poc més de vint minuts, fa estona que els diputats esperen. Sergi Saladié (CUP), per exemple, ha arribat molt puntual. Abans de quarts de nou ja feia un cafè a l'entorn de la plaça de Sant Jaume. Els presents observen atentament. Mireia Boya, amb una samarreta amb la paraula Occitània, serà una de les més satisfetes. La pregunta del referèndum es formularà en català, castellà i aranès. Quan Puigdemont, amb la seva carpeta marró que protegia el discurs, ho detalla, Eulàlia Reguant li fa un gest de complicitat. Hi ha més gent satisfeta. Carles Mundó, conseller de Justícia, n'és un. En els últims dos dies ha tancat la presó Model i ha participat en l'anunci de la consulta. No es pot demanar més. Marta Pascal també apareix somrient davant dels fotògrafs. Avui no es parla de Germà Gordó.
Junqueras i l'Estat antidemocràtic
El vicepresident del Govern no porta anotats els discursos ni en els dies de més transcendència. Pren primer la paraula, per encaminar la declaració institucional de Puigdemont. Junqueras contextualitza el trajecte fins aquest 9 de juny, sense estalviar-se dards a l'estat espanyol, amb referències incloses al dèficit, el projecte Castor, la guerra bruta i el paper de l'exministre de l'Interior. "És un Estat que exerceix antidemocràticament les seves funcions", afirma el líder d'ERC en una intervenció que contrasta amb el context de solmenitat de Palau.
Després de Junqueras, Puigdemont obre la carpeta marró. Set anys després de la sentència del Tribunal Constitucional que laminava l'Estatut, argumenta el president, Espanya no ha plantejat cap oferta a Catalunya. "Avui no és millor", recalca per referir-se al comportament de l'Estat. Puigdemont recorda la voluntat continuada de pacte i lamenta que el debat es redueixi als marcs legals. I és en aquest moment quan pronuncia la frase més reveladora del matí: "Amb un no quiero és millor no anar a l'altar". Una declaració unilateral de desafecció.
[Font: Par Joan Serra Carné, Palau de la Generalitat, Nació digital, Barcelona, 09jui17]
This document has been published on 12Jun17 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |