| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
06feb17
Mas declara que el 9-N va ser iniciativa seva i s'erigeix com a «responsable de tot»
En marxa el judici al 9-N. Cap a les 9.50, amb cinquanta minuts de retard, els tres encausats -Artur Mas, Joana Ortega i Ireneu Rigau- han arribat a la sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) on seran jutjats per la jornada de participació del 2014. "La iniciativa política va ser meva, com a president que era de la Generalitat. També va ser una iniciativa del meu Govern. Les directrius venien de mi mateix, i la resta de membres de l'executiu les van seguir", ha determinat. "El meu deure era que aquella jornada se celebrés amb seguretat ciutadana i pau social", ha dit. Al final de la declaració s'ha erigit com a "responsable de tot", fins i tot de l'obertura dels instituts, com li ha repreguntat Jesús María Barrientos, president del tribunal.
"La iniciativa tenia arrels profundes, clares i estrictament democràtiques. Vull recordar que jo vaig decidir, el novembre del 2012, avançar unes eleccions que no tocaven per saber si el clam que hi havia al carrer reclamant que Catalunya fos un nou estat tenia una traducció a les urnes", ha assegurat el president del PDECat, que ha indicat que es va intentar "pactar un referèndum" amb l'Estat. De fet, el dirigent nacionalista ha revelat que en va parlar "diverses vegades" amb Mariano Rajoy.
Després de Mas han comparegut davant del tribunal l'ex-vicepresidenta Joana Ortega i l'ex-consellera Irene Rigau, que han negat qualsevol tipus de desobediència envers les directrius del Tribunal Constitucional. Ortega ha ressaltat les diferències entre el 9-N original i la consulta alternativa, i ha aprofitat per negar que els funcionaris hi participessin en nom del Govern. Pel que fa a Rigau, s'ha encarregat de negar "coaccions" al cos educatiu i ha destacat que es van fer servir els centres educatius amb l'empara legal que els dona el seu "ús social".En marxa el judici al 9-N. Cap a les 9.50, amb cinquanta minuts de retard, els tres encausats -Artur Mas, Joana Ortega i Ireneu Rigau- han arribat a la sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) on seran jutjats per la jornada de participació del 2014. "La iniciativa política va ser meva, com a president que era de la Generalitat. També va ser una iniciativa del meu Govern. Les directrius venien de mi mateix, i la resta de membres de l'executiu les van seguir", ha determinat. "El meu deure era que aquella jornada se celebrés amb seguretat ciutadana i pau social", ha dit. Al final de la declaració s'ha erigit com a "responsable de tot", fins i tot de l'obertura dels instituts, com li ha repreguntat Jesús María Barrientos, president del tribunal.
"La iniciativa tenia arrels profundes, clares i estrictament democràtiques. Vull recordar que jo vaig decidir, el novembre del 2012, avançar unes eleccions que no tocaven per saber si el clam que hi havia al carrer reclamant que Catalunya fos un nou estat tenia una traducció a les urnes", ha assegurat el president del PDECat, que ha indicat que es va intentar "pactar un referèndum" amb l'Estat. De fet, el dirigent nacionalista ha revelat que en va parlar "diverses vegades" amb Mariano Rajoy.
Després de Mas han comparegut davant del tribunal l'ex-vicepresidenta Joana Ortega i l'ex-consellera Irene Rigau, que han negat qualsevol tipus de desobediència envers les directrius del Tribunal Constitucional. Ortega ha ressaltat les diferències entre el 9-N original i la consulta alternativa, i ha aprofitat per negar que els funcionaris hi participessin en nom del Govern. Pel que fa a Rigau, s'ha encarregat de negar "coaccions" al cos educatiu i ha destacat que es van fer servir els centres educatius amb l'empara legal que els dona el seu "ús social".
Ni una "ocurrència" ni una "sortida de to"
"El Parlament va arrencar el procediment per fer una llei de consultes", ha rememorat Mas, que ha defensat que el procés de participació no va ser ni una "ocurrència" ni una "sortida de to". L'ex-president ha anunciat en la seva primera intervenció que no respondrà cap de les preguntes de l'acusació popular ni de la Fiscalia, i s'ha posat a disposició del tribunal per si en tenien alguna. A la sortida, el dirigent nacionalista ha explicat que no ha volgut respondre el ministeri fiscal perquè actua amb "criteris polítics".
Sobre el paper dels voluntaris, Mas ha indicat que "amb el canvi de format" del 9-N la Generalitat no tenia tota l'autonomia logística per tirar endavant la jornada de participació. "No s'hauria pogut dur a terme sense la participació molt generosa d'aproximadament 42.000 persones", ha manifestat el dirigent sobiranista. El "canvi de format" de la jornada ha aparegut en reiterades ocasions en el testimoni de l'ex-president, que ha insistit en la "ridiculització" que l'Estat va fer del 9-N alternatiu.
Fins que va arribar el recurs al Tribunal Constitucional (TC), a finals d'octubre, la Generalitat va treballar per "proveir la base logística i organitzativa del procés participatiu". "Els voluntaris van ser els protagonistes principals", ha determinat Mas. El 4 de novembre es va rebre -per correu electrònic, dirigida només a l'ex-president al seu correu corporatiu- la notificació del TC per suspendre la consulta alternativa, i ha volgut destacar que no hi havia cap advertència sobre conseqüències penals.
En aquell moment, després de rebre la notificació física -que no va arribar el mateix 4 de novembre-, la Generalitat va demanar aclariments al Constitucional sobre l'abast de la suspensió emesa pel tribunal. "No vam rebre resposta", ha apuntat Mas, que ha indicat que hi havia coses que "ja no depenien del Govern" i que "no es podien aturar". Hi va haver reunions amb juristes -no en presència de l'ex-president- sobre com "procedir". Va ser Francesc Homs, ex-conseller de la Presidència, qui va informar de la situació.
"Sense ànim de desobeir ningú"
L'ex-president ha considerat que el Govern no tenia "ànim" de desobeir ningú. "No era el propòsit d'aquell Govern", i ha apuntat que era el seu "deure" que la jornada se celebrés amb "seguretat ciutadana" i "pau social". Mas ha recordat que hi havia informes governamentals que mantenien que fer un procés de participació amb voluntaris no tenia vinculació amb el dret penal. L'ex-president ha apuntat que "a mida que avançava la jornada" es va fer "evident" que es va encertar fent el 9-N. "Com pot ser que el TC no fes res per obeir la seva providència, si això era un delicte?", s'ha preguntat. Jesús María Barrientos ha apuntat que no pot fer qüestions, només respondre.
Mas ha assegurat que va haver de triar entre el "deure complir una suspensió" i el "deure major" de complir amb el seu mandat democràtic. "Un governant ha de calibrar la importància de les coses, i davant impossibilitat de suspendre determinades coses, la indefinició del TC, i l'evidència del que estava passant al país, el meu deure era celebrar el procés participatiu amb normalitat ciutadana, pau i ordre social", ha destacat.
Denegats els testimonis de Rajoy i Catalá
Les defensa de Mas ha tornat a demanar el testimoni del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i del ministre de Justícia, Rafael Catalá. tots els advocats -Xavier Melero, Rafael Entrena i Jordi Pina- han reclamat incloure l'informe de la junta de fiscals de Catalunya en què es desestimava admetre a tràmit la querella contra els ex-responsables governamentals. Després de les consideracions prèvies hi ha hagut un recés de deu minuts en què s'ha deliberat sobre la petició de testimoni de Rajoy i Catalá, que s'han denegat.
La Fiscalia ha perdut un dels informes originals que tenia, i ha demanat incloure una còpia en la documentació del judici. Les tres defenses s'hi han oposat.
[Font: Nació digital, Barcelona, 06feb17]
Donaciones
Radio Nizkor
 | This document has been published on 07Feb17 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |