EQUIPO NIZKOR |
|
11feb07
Admès a tràmit a Estrasburg el primer cas d'un republicà afusellat pel franquisme.
Els familiars demanen la revisió del cas del llagosterenc Eugeni Gurnés Bou, executat el 1943
«Gurnés contra el regne d'Espanya». Amb aquest encapçalament ha admès a tràmit el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg la demanda presentada pels familiars de l'exalcalde de Llagostera Eugeni Gurnés Bou, condemnat a mort i executat pel règim franquista el 7 de maig de 1943. Els demandants insten aquest tribunal europeu que obligui l'Estat espanyol a revisar la sentència dictada contra Gurnés, després que ho hagin desestimat el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional espanyols. Consideren que el rebuig dels tribunals espanyols vulnera la Constitució Espanyola i el Conveni Europeu dels Drets Humans. És el primer cas de revisió d'una sentència del franquisme que és admesa a tràmit per aquest alt tribunal amb seu a Estrasburg.
Xofer de professió, militant de la CNT i alcalde de Llagostera durant quatre mesos, del novembre del 36 al febrer del 37, Eugeni Gurnés i Bou va retornar l'octubre de 1940 d'un curt exili convençut que no tenia res a témer per la seva actuació durant la Guerra Civil. El febrer de 1943 era condemnat a mort per «adhesió a la rebel·lió», en un procés farcit de declaracions contradictòries i sense cap prova concloent en contra seu pel que fa a la mort de quatre capellans que li era imputada. Sis dècades després, la seva filla Rosa Gurnés i la seva néta Eugènia Riera van iniciar l'ofensiva per anul·lar la sentència. Un recurs de revisió presentat a la sala militar del Tribunal Suprem (TS) va ser tombat el 2004, i el juny passat el Tribunal Constitucional (TC) no va admetre el recurs d'empara que hi van elevar.
El representant legal de la família, l'advocat gironí Sebastià Salellas, argumentava en els recursos, basant-se en resolucions parlamentàries aprovades els anys 1999 i 2002, que Gurnés no podia haver incorregut en un delicte de rebel·lió quan, precisament, va defensar el règim legítim contra la rebel·lió feixista. «El Congrés dels Diputats ha dit expressament que el règim legítim era la República, i això era un fet nou que ens va semblar que permetia presentar el recurs de revisió», sosté Salellas. Això no obstant, tancada la via espanyola, en la demanda presentada a Estrasburg s'argumenta que les resolucions del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional vulneren el dret fonamental d'obtenir la tutela efectiva dels tribunals en l'exercici de drets i interessos legítims, aspecte recollit en l'article 24.1 de la Constitució i en el 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans.
Salellas confia que la cort europea, que no pot revisar directament el consell de guerra, obligui l'Estat espanyol a fer-ho. El cas Gurnés pot ser decisiu: «Una resolució favorable obriria la porta per a tots els que busquen la revisió de les sentències del franquisme», remarca l'advocat gironí, que ha presentat 64 recursos més al Suprem corresponents a altres executats. De moment, només els Gurnés han iniciat el camí d'Estrasburg.
[Font: Carles Ribera, El Punt Digital, Llagostera, 11feb07]
 | This document has been published on 11Feb07 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |