| Información |  | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
| Información | | |
Derechos | Equipo Nizkor
| ||
12ago15
Elogi de la «desborbonització»
1714 (Felip V): Destrucció de la ciutat, liquidació política de Catalunya i repressió general contra la població que havia combatut el rei en la guerra de Successió / 1808 - 1823 (Regnat de Ferran VII): Obstinació del monarca en imposar l'absolutisme borbònic malgrat el primer intent democràtic de 1812. Rebuig de totes les demandes de modernització política i econòmica que venien de Catalunya / 1842 i 1843 (Regències durant la minoria d'edat d'Isabel II): Bombardejos de Barcelona des del castell de Montjuïc / 1905 (Regnat d'Alfons XIII): Llei de Jurisdiccions que enviava als tribunals militars tot allò que l'exèrcit considerés que atemptava contra la unitat d'Espanya / 1923 (encara Alfons XIII): Dictadura del general Primo de Rivera, amb la connivència total i absoluta del rei...
... Pronunciaments i ofensives militars, episodis de corrupció i escàndols des dels regnats més antics fins a l'etapa més recent. Són 300 anys d'experiència en la relació entre la dinastia borbònica i la ciutat de Barcelona. Tres segles és temps més que suficient per valorar una relació històrica. Prou temps perquè hagi arribat el moment de revisar un rendiment d'honors que la ciutat de Barcelona ha ofert a la família Borbó, sovint per imposició militar, sempre per imperatiu legal i, durant els darrers 40 anys, pel sentit positivista i pragmàtic que ha tingut el catalanisme polític en pro de l'avenç polític de la democràcia i de l'autogovern. El "seny" que ara reivindica el que queda d'Unió Democràtica ha presidit fins a l'exageració el capteniment de les institucions de Barcelona i de Catalunya envers la monarquia regnant a Espanya.
El PSC de Barcelona, partit dels alcaldes de la capital de Catalunya durant tres dècades, sap millor que ningú fins a quin punt la ciutat ha arribat a ser generosa institucionalment amb la monarquia. L'actual cap del grup socialista municipal, Jaume Collboni, ha manifestat que el nomenclàtor borbònic no forma part dels "problemes reals" dels ciutadans i ha rebutjat la "política espectacle". És un plantejament legítim, tant com l'actuació que va tenir el mateix Collboni fa poc més d'un any, tot just acabat d'arribar al lideratge de la federació socialista de Barcelona. Llavors el cap del PSC barceloní va voler marcar perfil propi i va fer penjar una bandera republicana al balcó de la seu del carrer de Pau Claris. Acabava d'abdicar Joan Carles I i la foto de la balconada, com era de preveure, va sortir a tot arreu.
ERC proposarà aquest mes de setembre a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l'Ajuntament de Barcelona que s'eliminin els noms de reis o personatges de la dinastia borbònica de carrers i espais públics de la ciutat. La proposta coincideix amb la política de l'alcaldessa Ada Colau pel que fa als símbols de la ciutat que -no està de més remarcar-ho- ha trobat més aliats d'opinió que altres accions del nou govern municipal força discutides i discutibles, com la moratòria d'hotels. Té raó l'historiador Jaume Sobrequés en recordar que "no tots els enemics de la nació catalana han estat ni en els borbons, ni en els reis" i que també molts altres noms de personalitats històriques mereixen ser retirats de la toponímia urbana. Però la "desborbonització" de Barcelona pot ser un bon començament. Amb 300 anys d'honors immerescuts ja n'hi ha prou.
[Font: Par Didac Boza, Nació Digital, Barcelona, 12ago15]
Donaciones online
Radio Nizkor
 | This document has been published on 14Aug15 by the Equipo Nizkor and Derechos Human Rights. In accordance with Title 17 U.S.C. Section 107, this material is distributed without profit to those who have expressed a prior interest in receiving the included information for research and educational purposes. |